Els adjectius demostratius indiquen el grau de proximitat en l'espai, el temps o el discurs de l'entitat designada pel nom al qual acompanyen.

En català coexisteixen dos sistemes de demostratius: el binari i el ternari.

El sistema binari és propi de la majoria de parlars. En canvi, els parlars valencians i el de la Franja presenten un sistema ternari.

Els demostratius de proximitat poden tenir formes reforçades, amb el constituent aqu- (aquest i aqueix) i formes no reforçades (este i eixe). Les formes no reforçades són vives en els parlars valencians, en tortosí, i en els parlars de la Franja. Totes aquestes formes són acceptables, encara que en els registres formals són preferibles les reforçades.

Forma reforçada Forma no reforçada

Aquestes taronges són dolces Estes taronges són dolces
Aqueix home sempre interromp Eixe home sempre interromp